<\/p>\n\n\n\n
A vegades les mares vivim la maternitat com un infern, una esclavitud que ens deixa exhaustes. Fins i tot, no es gaire estrany que la recordem com una de les etapes m\u00e9s dures de la nostra vida. Fent una r\u00e0pida associaci\u00f3 ens pot semblar que els culpables de l\u2019aniquilaci\u00f3 dels nostres somnis son els nostres fills. Tendim a posar en una balan\u00e7a la crian\u00e7a i la realitzaci\u00f3 personal, conven\u00e7udes que estan enfrontades. Ens impulsa la creen\u00e7a que tenir fills i una carrera professional pr\u00f2spera son una dicotomia insalvable. En conseq\u00fc\u00e8ncia, assumim que cal renunciar a una o a l\u2019altra per ser exitoses i felices. El dia a dia ens mostra que la maternitat ens exigeix tant que \u00e9s impossible florir en altres camps. Al mateix temps, ens \u00e9s f\u00e0cil comprovar com qualsevol lloc de feina requereix el 100% de les nostres energies. Confoses, ens resignem i maldem per tirar endavant les dues, tres o quatre vides que decidim viure. Acceptem com una normalitat sentir-nos accelerades, cansades i estressades.<\/p>\n\n\n\n
Tanmateix, hi ha una altra forma de viure la maternitat i la vida professional. Naturalment una no \u00e9s excloent de l\u2019altra, nom\u00e9s es q\u00fcesti\u00f3 de flexibilitat i recolzament. Les lleones, per exemple, son les l\u00edders de la bandada, vigilen, defensen i mantenen el llinatge al mateix temps que fan de mares. El desenvolupament del dia de les lleones s\u2019adapta a les seves necessitats. De fet, la seva es una societat matriarcal: elles cacen i son les que mengen en primer lloc dins del grup. D\u2019aquesta manera \u00e9s f\u00e0cil entendre que no es la maternitat el que ens exigeix massa sin\u00f3 la societat que espera de nosaltres una productivitat de m\u00e0quines sense adaptar les seves demandes a la nostra especial i important situaci\u00f3. El factor que ens deixa exhaustes no \u00e9s que tinguem fills sin\u00f3 que haguem de continuar desenvolupant tots els altres rols donant el m\u00e0xim de nosaltres com si la nostra vida no hagu\u00e9s canviat. Creiem que esdevenir mares ens obliga a renegar de les nostres aspiracions i ens reclou casa amb unes criatures que mai en tenen suficient. Tanmateix, no es la maternitat la que ens asfixia sin\u00f3 la manca de recursos amb que l\u2019afrontem.<\/p>\n\n\n\n
Com diu el fam\u00f3s proverbi afric\u00e0, per criar un nen cal una tribu sencera. De manera que no es la mare l\u2019\u00fanica persona sobre qui ha de recaure tot el pes i la responsabilitat de la crian\u00e7a. La tasca de pujar els fills ha de ser repartida entre els diferents membres de la fam\u00edlia. De fet, la societat sencera hauria d\u2019estar al servei de les fam\u00edlies en situaci\u00f3 de crian\u00e7a, oferint recolzament i posant les coses f\u00e0cils. Ens fa l\u2019efecte que vivim en una societat avan\u00e7ada que ha progressat molt i que viu a anys llum del masclisme que feia de les dones poc m\u00e9s que unes esclaves al servei de la llar. Per\u00f2 la realitat \u00e9s que se segueix esperant de les mares que renunci\u00efn al que calgui pel benestar de la seva descend\u00e8ncia. A ning\u00fa se li ha ocorregut oferir a les mares les facilitats necess\u00e0ries perqu\u00e8 puguin conciliar la maternitat amb els seus prop\u00f2sits vitals. No hi ha l\u2019opci\u00f3 de delegar, compartir, acompanyar. \u00c9s un tot o res. O apostem per la nostra professi\u00f3, deixant en segon lloc el temps que dediquem als nostres fills, o renunciem al nostre lloc de feina (i salari) per dedicar l\u2019atenci\u00f3 que els fills necessiten.<\/p>\n\n\n\n
No som membres d\u2019una societat que valora les fam\u00edlies, la crian\u00e7a i els infants, sin\u00f3 que convivim amb un monstre que prioritza exclusivament el rendiment econ\u00f2mic. Quan esdevenim mares en comptes de rebre reconeixement i suport ens topem de cara amb un buit, un abisme, un desert on per sobreviure depenem \u00fanicament de les nostres forces, que en aquesta etapa acostumen a estar en hores baixes. A vegades, tenir un fill ens empeny a recloure\u2019ns en soledat amb una criatura que no sabem ni com tractar. Mentre, a l\u2019exterior, la vida continua. La resta d\u2019adults segueixen amb les seves rutines trepidants (feina, gimn\u00e0s, compres, …) just en l\u2019instant que per a les mares el m\u00f3n s\u2019atura i l\u2019allau d\u2019obligacions les amena\u00e7a. Per fer possible que maternitat vagi de la ma del desenvolupament personal nom\u00e9s cal donar a les fam\u00edlies el suport adequat.<\/p>\n\n\n\n
Qui ha decidit que les jornades laborals hagin de ser de quaranta hores setmanals? Per qu\u00e8 no hi ha facilitat per fer-les de 10, 20 o 30 hores per qualsevol progenitor, sigui home o dona? Per qu\u00e8 empenyem a les mares i els pares a viure la maternitat en soledat mentre la parella passa la jornada laboral fora de casa? Per qu\u00e8 no existeix una flexibilitat real que permeti a pares i mares entregar-se en la mesura justa tant a la feina com a la fam\u00edlia? Per qu\u00e8 no donem el dret de decidir quina \u00e9s la quantitat d\u2019hores real que podem invertir en la nostra professi\u00f3 sense sacrificar la nostra salut i benestar personal? Perqu\u00e8 convertim una etapa en la que els sentiments d\u2019alegria i diversi\u00f3 haurien de ser els protagonistes en una etapa marcada per l\u2019angoixa i la pressi\u00f3?<\/p>\n\n\n\n
Culpem els nens de ser absorbents, de tenir masses necessitats, d\u2019acabar amb la nostra paci\u00e8ncia i amb les nostres reserves d\u2019energia. Per\u00f2 en realitat els infants (i adolescents) no en tenen la culpa. Som nosaltres els qui no disposem de l\u2019ajuda adequada per viure amb plenitud aquesta etapa de la vida. Si comencem a c\u00f3rrer una marat\u00f3 amb el turmell trencat, aquesta ens semblar\u00e0 dura i insuportable. En canvi, si iniciem una cursa amb els m\u00fasculs forts i entrenats, reserves d\u2019aigua i de glucosa, tindrem la impressi\u00f3 que aquesta \u00e9s f\u00e0cil i fins i tot agradable. De la mateixa manera, si ens enfrontem sols a la crian\u00e7a, amb m\u00faltiples exig\u00e8ncies per complir, ens aproximem a aquesta etapa debilitats per unes pressions exteriors f\u00e0cilment eliminables, les quals inhibeixen el desplegament del nostre potencial.<\/p>\n\n\n\n
Per oferir el millor de nosaltres mateixos a uns fills que biol\u00f2gicament son incapa\u00e7os de comprendre\u2019ns i adaptar les seves demandes al nostre estat f\u00edsic o an\u00edmic, \u00e9s imprescindible que les nostres pr\u00f2pies necessitats estiguin satisfetes. Si volem afavorir l\u2019equilibri psicol\u00f2gic indispensable a l\u2019hora d\u2019interactuar amb els infants cal que partim d\u2019una situaci\u00f3 en la qual:<\/p>\n\n\n\n
Es tracta de la famosa pir\u00e0mide de Maslow: nom\u00e9s quan les necessitats b\u00e0siques son cobertes podem accedir a l\u2019autorealitzaci\u00f3. Les necessitats fisiol\u00f2giques apareixen a un primer nivell. Seguides de les necessitats socials. Les necessitats d\u2019estima son les seg\u00fcents, les quals contemplen el respecte que les altres persones ens tenen, l’atenci\u00f3, l’estima, el reconeixement, la reputaci\u00f3, l’estatus, la dignitat, la fama, la gl\u00f2ria i, fins i tot, el domini. Rebem les mares aquest suport indispensable per el nostre equilibri mental?<\/p>\n\n\n\n
Cal que integrem el concepte que la maternitat no \u00e9s un punt i final en la nostra exist\u00e8ncia sin\u00f3 una ampliaci\u00f3 de la nostra perspectiva. Passem d\u2019individus a fam\u00edlia. Som les totxanes que cimenten la societat per\u00f2 el nostre m\u00e8rit passa desapercebut. Sense les fam\u00edlies la societat s\u2019extingiria. Per aquesta ra\u00f3 s\u2019hauria d\u2019afavorir la creaci\u00f3 de noves fam\u00edlies aportant recursos i ajudes de tota mena. Tanmateix tinc la impressi\u00f3 que succeeix just al contrari: les fam\u00edlies son castigades. No nom\u00e9s ens hem de fer c\u00e0rrec de la nostra descend\u00e8ncia des de l\u2019a\u00efllament, sin\u00f3 que cal que seguim rendint i sent productius com si la c\u00e0rrega familiar fos inexistent.<\/p>\n\n\n\n
No te sentit que ens anomenem \u201csocietat del benestar\u201d mentre se\u2019ns exigeix renunciar o b\u00e9 a la descend\u00e8ncia o a la carrera professional. Pel fet de ser dones estem clarament maltractades i desfavorides. Tota la pol\u00edtica que es fa a favor de la feminitat no es m\u00e9s que publicitat electoral. Per qu\u00e8 hem d\u2019escollir entre ser mares o tenir la feina dels nostres somnis? La feina dels meus somnis hauria de tenir la flexibilitat necess\u00e0ria per encabir la meva condici\u00f3 de mare, que al mateix temps aporta valor a la tasca que desenvolupo. Aspiro a que totes les persones tinguem feines que s\u2019adaptin completament a les necessitats familiars i que, en cas de no fer-ho, altres membres de la fam\u00edlia tinguin la disponibilitat i la facilitat per fer-ho. En cap cas cap fam\u00edlia hauria de rec\u00f3rrer als serveis remunerats de persones desconegudes per fer possible el desplegament del seu dia a dia. Pagar no es la soluci\u00f3 a la falta de conciliaci\u00f3, sin\u00f3 un empobriment m\u00e9s de la unitat familiar. Haur\u00edem satisfer les necessitats de la crian\u00e7a sense que impliqui una despesa econ\u00f2mica extra.<\/p>\n\n\n\n
Tenir fills no es penetrar en una pres\u00f3 de la que no ens podrem alliberar fins que siguin majors d\u2019edat. Les responsabilitats inherents a la crian\u00e7a haurien de poder-se compaginar perfectament amb el nostre desenvolupament personal, sense representar el final de la nostra llibertat, les nostres perspectives i el nostre benestar. Si vivim la crian\u00e7a com un infern no es perqu\u00e8 els infants siguin dimonis dissenyats per exhaurir la nostra vitalitat sin\u00f3 perqu\u00e8 la societat en la que vivim no ens ofereix ni el suport ni els recursos que necessitem. Es una societat enfocada al creixement econ\u00f2mic, a la productivitat i a l\u2019explotaci\u00f3. No vetlla pel benestar ni per la salut de les persones que la conformen. No afavoreix la prosperitat de les fam\u00edlies, al contrari, les aniquila. Es una societat inhumana i alienant que deixa a les seves expenses els seus ciutadans. I com a resultat aquells qui tenim fills en patim les conseq\u00fc\u00e8ncies a vegades caiem en l\u2019error que \u00e9s culpa dels nens.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
A vegades les mares vivim la maternitat com un infern, una esclavitud que ens deixa exhaustes. Fins i tot, no es gaire estrany que la recordem com una de les etapes m\u00e9s dures de la nostra vida. Fent una r\u00e0pida associaci\u00f3 ens pot semblar que els culpables de l\u2019aniquilaci\u00f3 dels nostres somnis son els nostres…<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[1],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/marina-sancho.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/167"}],"collection":[{"href":"https:\/\/marina-sancho.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/marina-sancho.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/marina-sancho.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/marina-sancho.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=167"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/marina-sancho.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/167\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":168,"href":"https:\/\/marina-sancho.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/167\/revisions\/168"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/marina-sancho.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=167"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/marina-sancho.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=167"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/marina-sancho.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=167"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}