He enaltit les virtuts de la lentitud en diverses ocasions. Escric un cop m\u00e9s sobre l\u2019art de fer les coses a poc a poc perqu\u00e8 no deixa de sorprendre\u2019m la dimensi\u00f3 que es desplega davant nostre quan redu\u00efm el ritme. Per molt que hagi reflexionat sobre la necessitat de viure en calma sovint em sorprenc immersa en un espiral voragin\u00f3s on no pertanyo. Quan corro, em centro en els objectius i perdo el m\u00f3n de vista: vull fer moltes coses en poc temps. Per\u00f2 on em duran totes aquestes accions? Son els meus prop\u00f2sits vitals al final d\u2019una autopista d\u2019alta velocitat o al mig d\u2019un bosc esp\u00e8s per on nom\u00e9s es pot transitar amb beatitud i rever\u00e8ncia? Per qu\u00e8 m\u2019esmer\u00e7o en accelerar la meva quotidianitat? Soc la persona que vull ser quan no tinc temps ni per respirar?<\/p>\n\n\n\n
De la mateixa manera que les viandes cuites a baixa temperatura i a foc molt lent desprenen un ric ventall de sabors i matisos, quan condu\u00efm la nostra exist\u00e8ncia amb tempran\u00e7a i equilibri, el nostre car\u00e0cter deixa anar unes qualitats i uns dons que d\u2019altra manera ens passarien desapercebuts. Quan fem les coses de pressa no ens donem la oportunitat de posar en marxa el nostre talent. La creativitat requereix un clima de pau i seguretat per erigir-se. Nom\u00e9s quan ens regalem temps per actuar, prendre decisions i pensar podem jugar totes les nostres cartes. D\u2019altra manera nom\u00e9s vivim en mode \u201cemerg\u00e8ncia\u201d apagant focs i resolent conflictes per\u00f2 sense crear noves oportunitats, experi\u00e8ncies i formes d\u2019existir.<\/p>\n\n\n\n
Totes les coses bones s\u2019han cuit a foc lent. Els bells arbres necessiten temps per cr\u00e9ixer. Els vincles profunds necessiten temps per conrear-se. Les grans obres d\u2019art necessiten temps per crear-se. Els bonics jerseis de llana necessiten temps per teixir-se. Les bones novel\u00b7les necessiten temps per escriure\u2019s. Les magn\u00edfiques descobertes cient\u00edfiques necessiten temps per originar-se. L\u2019excelsa educaci\u00f3 dels fills necessita temps per bastir-se. La intensa personalitat necessita temps per esculpir-se. La salut necessita temps per sublimar-se.<\/p>\n\n\n\n
C\u00f3rrer \u00e9s f\u00e0cil, nom\u00e9s cal deixar-se endur per la corrent. Aturar-se \u00e9s un repte per\u00f2 ens enriqueix i ens dignifica. \u00c9s important preguntar-nos on ens dirigim amb tanta velocitat i si realment aquest \u00e9s el lloc on volem arribar. Tal vegada no cal anar m\u00e9s lluny sin\u00f3 m\u00e9s endins. No es tracta de la dist\u00e0ncia recorreguda sin\u00f3 de la intensitat viscuda. Volem velocitat o qualitat? De la mateixa forma que ens conv\u00e9 tenir menys coses per\u00f2 m\u00e9s bones, tamb\u00e9 ens cal fer menys accions per\u00f2 amb m\u00e9s \u00e0nima. Posar el cor, l\u2019atenci\u00f3 i el talent en tot el que fem.<\/p>\n\n\n\n
No creieu que el m\u00f3n seria diferent si produ\u00edssim menys per\u00f2 amb m\u00e9s bellesa? Si tingu\u00e9ssim temps per mirar els estels a la nit, la sortida del sol, conversar amb desconeguts, respirar profundament, admirar els n\u00favols, descansar, riure i plorar viur\u00edem en una societat molt m\u00e9s humana i molt menys industrial. Perqu\u00e8 all\u00f2 que ens fa humans no son les corredisses i les decisions precipitades sin\u00f3 l\u2019eternitat que som capa\u00e7os de degustar en un instant, l\u2019infinit que trobem en les coses petites i l\u2019emoci\u00f3 que dona sentit a la nostra vida.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
He enaltit les virtuts de la lentitud en diverses ocasions. Escric un cop m\u00e9s sobre l\u2019art de fer les coses a poc a poc perqu\u00e8 no deixa de sorprendre\u2019m la dimensi\u00f3 que es desplega davant nostre quan redu\u00efm el ritme. Per molt que hagi reflexionat sobre la necessitat de viure en calma sovint em sorprenc…<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[1],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/marina-sancho.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/170"}],"collection":[{"href":"https:\/\/marina-sancho.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/marina-sancho.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/marina-sancho.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/marina-sancho.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=170"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/marina-sancho.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/170\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":171,"href":"https:\/\/marina-sancho.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/170\/revisions\/171"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/marina-sancho.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=170"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/marina-sancho.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=170"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/marina-sancho.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=170"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}