<\/p>\n\n\n\n
L\u2019altre dia una escena d\u2019una s\u00e8rie que seguim em va fer pensar. Donaven al protagonista per mort i publicaven el seu paneg\u00edric al diari. Quan ell, assegut al sof\u00e0, el llegeix es decep enormement. Li hagu\u00e9s agradat fer coses m\u00e9s importants, tenir una llista m\u00e9s llarga de conquestes. Aleshores passa el cap de setmana assegut davant d\u2019un full de paper redactant el paneg\u00edric que realment hagu\u00e9s volgut veure publicat. A partir d\u2019aquell moment dedica la seva vida a dirigir les accions de tal manera que quan mori es pugui escriure un paneg\u00edric veritablement memorable sobre ell.<\/p>\n\n\n\n
En aquell moment vaig pensar \u201costres, jo tamb\u00e9 hauria de fer coses transcendents!\u201d. Els dies seg\u00fcents els vaig dedicar a analitzar si les meves pr\u00f2pies accions em duien a conquestes memorables o eren banals. El resultat va ser una intensa frustraci\u00f3 perqu\u00e8 la major part de les coses que faig al llarg del dia son completament ef\u00edmeres. S\u00e9 que no passar\u00e9 a la posteritat per estendre la roba, treure els gossos a passejar o fer classes de Pilates. Empesa pel des\u00e0nim em vaig conv\u00e8ncer que cap de les meves accions servia per a res. Fins i tot vaig arribar a dir als meus fills que ja no faria mai m\u00e9s la neteja de casa. Total, no passen ni 24 hores i ja torna a estar igual de bruta!<\/p>\n\n\n\n
Els infants mateixos quan van a l\u2019escola aprenen els noms de les persones que han fet grans conquestes: militars, pol\u00edtics, escriptors, cient\u00edfics o fil\u00f2sofs. Ning\u00fa parla de les mares que van criar fills, dels jardiners que van plantar flors o d\u2019alguna persona que hagu\u00e9s fet una abra\u00e7ada a una altra en el moment en que justament la necessitava. Quan mirem la hist\u00f2ria de la humanitat en termes de grans personatges fa la impressi\u00f3 que la resta de la poblaci\u00f3 hagu\u00e9s sigut invisible o fins i tot banal. Com si nom\u00e9s comptessin les gestes concretes amb una data i una hora determinada. Per\u00f2 realment \u00e9s m\u00e9s important que un esportista corri cent metres en deu segons que alg\u00fa que agafa la seva barqueta per anar a pescar sardines per vendre-les al mercat? Ning\u00fa parlar\u00e0 del pescador que es lleva de matinada i ha alimentat a centenars de persones amb les seves anades i vingudes al mar per\u00f2 en canvi, memoritzarem el nom de l\u2019esportista que ha batut un r\u00e8cord. Sense desmer\u00e8ixer el m\u00e8rit de l\u2019atleta, \u00e9s absurd pensar que unes vides son m\u00e9s transcendents que les altres. No existeixen les persones de primera ni les persones de segona. El prestigi \u00e9s un constructe social alienant que no te en compte la veritable naturalesa humana. \u00c9s, sens dubte, un signe d\u2019ignor\u00e0ncia.<\/p>\n\n\n\n
Sabem ben poca cosa de com funciona l\u2019univers que habitem. Com s\u2019ha format, qu\u00e8 el mou i on es dirigeix. Tamb\u00e9 desconeixem en bona mesura el funcionament de la ment humana. Per qu\u00e8 pensem com pensem i per qu\u00e8 fem el que fem? Amb un oce\u00e0 tan immens d\u2019interrogants \u00e9s molt agosarat afirmar que alguna acci\u00f3 \u00e9s significativa i l\u2019altra \u00e9s est\u00e8ril. Per qu\u00e8 ens fa l\u2019efecte que unes gestes son tan destacables i les altres tan n\u00edmies? Quins barems utilitzem per jutjar i escollir unes accions en lloc d\u2019unes altres?<\/p>\n\n\n\n
Q\u00fcestionem-nos si \u00e9s m\u00e9s transcendent que una persona publiqui un best-seller que no pas que escombri el terra mentre xiula. Degut a l\u2019educaci\u00f3 que hem rebut ens sembla obvi i no ens cal ni q\u00fcestionar-nos que \u00e9s mil vegades m\u00e9s important ser un escriptor d\u2019\u00e8xit que un escombriaire feli\u00e7. Per\u00f2 sabem realment quines son les conseq\u00fc\u00e8ncies reals dels dos comportaments? Podr\u00edem afirmar que l\u2019escriptor crea cultura i contribueix al benestar de moltes persones amb el plaer que genera la lectura de la seva obra. Per\u00f2 hi ha molts fen\u00f2mens que no tenim en compte i \u00e9s impossible identificar fins on arriben les repercussions de les nostres accions. Diverses teories descriuen l\u2019inexpugnable envergadura de qualsevol moviment. Com per exemple l\u2019efecte del cent\u00e8sim mono o l\u2019efecte papallona.<\/p>\n\n\n\n
L\u2019efecte del cent\u00e8sim mono exposa que quan un grup prou gran de membres d\u2019una comunitat instaura un comportament, aquest esdev\u00e9 part de inherent d\u2019aquesta esp\u00e8cie. Un primat\u00f2leg anomenat Watson va documentar les troballes d\u2019uns investigadors que alimentaven els monos d\u2019una illa amb moniatos. Cada dia els llen\u00e7aven l\u2019aliment a terra perqu\u00e8 tenien por que els mosseguessin. Imo, una cria de divuit mesos, cansada de menjar-se els moniatos bruts de sorra va comen\u00e7ar a rentar el tubercle al riu. Al cap de pocs anys la majoria de monos de la manada havien instaurat aquesta conducta. El que m\u00e9s va sorprendre als investigadors \u00e9s que monos d\u2019altres illes que estaven incomunicats van comen\u00e7ar a rentar el seu menjar com ho havia fet per primera vegada l\u2019Imo. Tenint en compte aquesta informaci\u00f3 com podr\u00edem classificar com a m\u00e9s important esdevenir un personatge exit\u00f3s que ser alg\u00fa qui discretament i en privat adopta un nou h\u00e0bit que millorar\u00e0 el benestar de tota l\u2019esp\u00e8cie?<\/p>\n\n\n\n
Pel que fa a l\u2019efecte papallona tots sabem que un canvi petit pot tenir com a resultat grans difer\u00e8ncies en posteriors situacions. Potser una persona que ens ha somrigut al tren ha canviat el nostre estat d\u2019\u00e0nim provocant un somriure que nosaltres regalarem a una altra persona que al mateix temps modificar\u00e0 la seva actitud davant del m\u00f3n. Qui som nosaltres per afirmar que pintar un quadre que te molts admiradors \u00e9s m\u00e9s rellevant que mirar als ulls de la persona amb qui enraonem?<\/p>\n\n\n\n
Vaig deixar de preocupar-me per fer coses transcendents i memorables quan vaig arribar a la conclusi\u00f3 que el fet de classificar les accions mitjan\u00e7ant etiquetes com \u201caccions importants\u201d o \u201caccions banals\u201d \u00e9s totalment arbitrari. Hom podria dir que es f\u00fatil passar el mat\u00ed passejant per la platja arran de mar. Per\u00f2 potser la meva decisi\u00f3 de relaxar-me fa que altres persones es contagi\u00efn de la meva serenitat i decideixin fer alguna cosa per relaxar-se ells tamb\u00e9. I si els humans estigu\u00e9ssim m\u00e9s relaxats i tingu\u00e9ssim m\u00e9s cura de les nostres necessitats no tindr\u00edem tants conflictes. Potser si tots execut\u00e9ssim m\u00e9s accions banals en comptes d\u2019intentar ser tant transcendents no hi hauria tantes guerres ni afany pel poder.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
L\u2019altre dia una escena d\u2019una s\u00e8rie que seguim em va fer pensar. Donaven al protagonista per mort i publicaven el seu paneg\u00edric al diari. Quan ell, assegut al sof\u00e0, el llegeix es decep enormement. Li hagu\u00e9s agradat fer coses m\u00e9s importants, tenir una llista m\u00e9s llarga de conquestes. Aleshores passa el cap de setmana assegut…<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[1],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/marina-sancho.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/175"}],"collection":[{"href":"https:\/\/marina-sancho.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/marina-sancho.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/marina-sancho.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/marina-sancho.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=175"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/marina-sancho.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/175\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":176,"href":"https:\/\/marina-sancho.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/175\/revisions\/176"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/marina-sancho.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=175"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/marina-sancho.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=175"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/marina-sancho.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=175"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}