Acabo de tornar de viatge i necessito escriure per deixar const\u00e0ncia de les meves viv\u00e8ncies. Els viatges son ef\u00edmers, per aix\u00f2 hi ha tanta gent fent fotos a cada rac\u00f3; s\u2019esforcen per immortalitzar un moment, un detall que fuig entre els seus dits com l\u2019aigua del mar quan l’intenten atrapar. Tot i aix\u00f2, jo no tinc l\u2019h\u00e0bit de fer fotos perqu\u00e8 estic massa ocupada immergint-me en l\u2019experi\u00e8ncia amb tots els sentits. Reconec que els viatges son fuga\u00e7os per\u00f2 he arribat a la conclusi\u00f3 que no son tan fugissers com podr\u00edem pensar. Estic conven\u00e7uda que alguna cosa queda en nosaltres perqu\u00e8 les experi\u00e8ncies viscudes transformen la manera com som. \u00a0Els viatges tenen un principi i una fi per\u00f2 la persona que torna mai \u00e9s la que havia partit. \u00c9s veritat que el temps passa volant i tot d\u2019una tornem a estar a casa com si no hagu\u00e9s passat res per\u00f2 l\u2019indret que hem visitat ha deixat indefectiblement la seva empremta en nosaltres.<\/p>\n\n\n\n
El plaer m\u00e9s gran de viatjar \u00e9s fondre\u2019s amb l\u2019entorn i absorbir l\u2019aire dels que l\u2019habiten. Degut a una esp\u00e8cie d\u2019instint de camuflatge, m\u2019agrada semblar que soc d\u2019aquell lloc i passar desapercebuda, com una m\u00e9s. M\u2019esfor\u00e7o per parlar com ells, menjar als seus horaris i gaudir dels seus costums. Al lloc on he passat els darrers dies, m\u2019he vist absorta per la bellesa dels jardins; els majestuosos arbres i les seductores flors estaven ben cuidats i la diversitat tant d\u2019esp\u00e8cies vegetals com d\u2019animals m\u2019ha enlluernat. All\u00e0 la gent te el costum de passar el dia al carrer, dinant sobre la gespa, conversant als bancs dels parcs, jugant o llegint sota els arbres. Em fa b\u00e9 mesclar-me, conviure amb persones de tota mena, diferents del cercle al que estic acostumada.<\/p>\n\n\n\n
Viatjar \u00e9s una oportunitat per jugar a ser una persona nova. Al lloc on vas ning\u00fa et coneix ni espera res de tu. Et pots permetre ser agosarat, fer-te un nou pentinat, posar-te aquella faldilla extravagant. Fora de casa tens llibertat per reconfingurar els h\u00e0bits. Dorms a hores inhabituals, menges coses diferents i tens converses amb persones de fora del teu cercle. Deixar-ho tot per descobrir nous paratges t\u2019eixampla el pensament i t\u2019obre a noves perspectives. \u00c9s una forma de reciclatge: renova el car\u00e0cter i t\u2019ajuda a avan\u00e7ar. Com les serps que muden de pell, viatjar ens insta a adoptar noves costums i abandonar-ne de velles. Cada excursi\u00f3 ens ofereix un escenari nou on podem triar la mena de personatge que volem ser.<\/p>\n\n\n\n
Gr\u00e0cies a sortir de casa he pogut apropar-me a la simplicitat. Passar tot el dia al carrer m\u2019ha brindat l\u2019ocasi\u00f3 de compartir moments i espais amb nadons i nens petits. Observar-los mentre dormien i jugaven m\u2019ha fet adonar de quant senzill pot ser tot i del b\u00e9 que funcionen les coses quan no ens compliquem. Acostumem a creure que calen grans fites i complexes planificacions, per\u00f2 de fet ens cal poca cosa m\u00e9s que vincles profunds, estar oberts a l\u2019entorn i ser fidels al nostre instint. Quan ens embranquem en intricats projectes correm el risc d\u2019oblidar-nos del fonamental i deixar de banda l\u2019aut\u00e8ntic benestar. Desfer-nos de distraccions ens permet estar m\u00e9s atents a les necessitats reals. \u00a0<\/p>\n\n\n\n
Durant aquests dies tamb\u00e9 he apr\u00e8s que no hi ha res m\u00e9s important que donar-nos a nosaltres mateixos all\u00f2 que volem perqu\u00e8 si passem la vida esperant que alg\u00fa de fora ens ho concedeixi ho acabarem perdent. Hi ha qui espera a ser escoltat per parlar. Hi ha qui espera que el tractin b\u00e9 per estimar-se a s\u00ed mateix. Hi ha qui espera rebre reconeixement per sentir-se important. Tanmateix, l\u2019espera sempre \u00e9s en va i el canvi \u00fanicament \u00e9s materialitza qual l\u2019activem nosaltres mateixos des de la nostra determinaci\u00f3 interior. No cal que ning\u00fa em consideri escriptora perqu\u00e8 pugui escriure. No cal assistir a un esdeveniment especial per vestir elegant i tampoc cal que succeeixi cap fet concret per celebrar, el sol fet d\u2019estar vius \u00e9s motiu suficient per fer festa.<\/p>\n\n\n\n
Aquest viatge tamb\u00e9 m\u2019ha servit per prendre consciencia que tot all\u00f2 que fem \u00e9s una invocaci\u00f3 a un estat an\u00edmic. Els nostres actes son com conjurs que activen unes emocions i uns sentiments concrets. Fer exercici, endre\u00e7ar o fer un regal a alg\u00fa ens desperten alegria i satisfacci\u00f3. Queixar-nos, fer el dropo o criticar als altres fan caure en picat els nostres \u00e0nims. Si cada acci\u00f3 que fem \u00e9s una invocaci\u00f3, vol dir que al llarg del dia tenim infinites oportunitats per sembrar benestar, equilibri i serenitat. Les nostres decisions son vots que determinen la manera com ens sentirem. M\u2019entusiasma pensar que cada moviment que faig esculpeix l\u2019experi\u00e8ncia que visc. Sense atabalar-me ni estressar-me puc configurar una actitud vital que em recolza i em sost\u00e9. No es tracta de conquerir fites estratosf\u00e8riques sin\u00f3 de ser constant i coherent, que les meves accions, per petites i imperceptibles que siguin, em facin avan\u00e7ar sempre en la mateixa direcci\u00f3: el benestar sublim.<\/p>\n\n\n\n
M\u2019agrada viatjar perqu\u00e8 em desperta la sensibilitat, els meus ulls estan atents per clissar qualsevol detall i els porus de la pell s\u2019obren per captar l\u2019ess\u00e8ncia del lloc. La droga de la novetat em fa estar euf\u00f2rica i torno a ser aquella nena curiosa i hiperactiva que te pressa per descobrir els secrets i les sorpreses de l’indret. Sortir de la perspectiva habitual ens ajuda a prendre consci\u00e8ncia de nous matisos i a ajustar el nostre focus en el que \u00e9s m\u00e9s prioritari. Escapar de la normalitat, la rutina i l\u2019entorn que coneixem \u00e9s un exercici que posa en funcionament el nostre mecanisme d\u2019adaptaci\u00f3, que ens rejoveneix i ens mant\u00e9 h\u00e0bils.<\/p>\n\n\n\n
Tanmateix, no tots podem viatjar en qualsevol moment per\u00f2 podem enganyar la nostra ment fent veure que viatgem: \u00e9s tan simple com aprendre a mirar-ho tot amb ulls nous. Travessar el llindar de casa nostra com si f\u00f3ssim forasters i preguntar-nos el per qu\u00e8 i la funci\u00f3 dels objectes amb qu\u00e8 ens topem. Fer cada acci\u00f3 i moviment com si fos la primera vegada que el realitzem, explorant quines sensacions ens desperta i q\u00fcestionant-nos si realment ens complau. Sempre \u00e9s un bon moment per esdevenir viatgers al nostre propi entorn, el qual no trigar\u00e0 en convertir-se en l\u2019espai m\u00e9s extraordinari del m\u00f3n gr\u00e0cies a la m\u00e0gia de la mirada innocent.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Acabo de tornar de viatge i necessito escriure per deixar const\u00e0ncia de les meves viv\u00e8ncies. Els viatges son ef\u00edmers, per aix\u00f2 hi ha tanta gent fent fotos a cada rac\u00f3; s\u2019esforcen per immortalitzar un moment, un detall que fuig entre els seus dits com l\u2019aigua del mar quan l’intenten atrapar. Tot i aix\u00f2, jo no…<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[1],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/marina-sancho.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/178"}],"collection":[{"href":"https:\/\/marina-sancho.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/marina-sancho.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/marina-sancho.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/marina-sancho.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=178"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/marina-sancho.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/178\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":185,"href":"https:\/\/marina-sancho.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/178\/revisions\/185"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/marina-sancho.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=178"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/marina-sancho.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=178"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/marina-sancho.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=178"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}